Sala de premsa

El president Galmés, Prohens i els consells reclamen a la ministra d’Infància retirar el darrer decret sobre repartiment de menors i declarar la contingència migratòria a les Illes Balears

(23/04/2026)

• Comunicació i premsa

• La presidenta del Govern i els presidents dels quatre consells exposen la situació límit dels centres de menors a la ministra Rego i demanen més recursos i aturar el repartiment de menors des d’altres comunitats
• El president del Consell de Mallorca ha reiterat que l’any 2025 van arribar a l’illa un 680 % més de menors migrants no acompanyats respecte al 2020 i ha reclamat al Govern d’Espanya més recursos i mitjans per frenar l’arribada de pasteres 

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha assistit a la reunió encapçalada per la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, aquest dijous al Consolat de Mar amb la ministra d’Infància i Joventut del Govern d’Espanya, Sira Rego, i els presidents dels consells insulars de Menorca, Adolfo Vilafranca; d’Eivissa, Vicent Marí, i de Formentera, Óscar Portas, per abordar la situació del sistema d’acollida de menors migrants no acompanyats a les Illes.

El president Galmés ha destacat que l’arribada d’immigrants irregulars continua augmentant a Mallorca, mentre baixa al conjunt del país. En aquesta línia, Galmés ha explicat a la ministra que l’any 2025 varen arribar a l’illa 281 menors migrants no acompanyats, xifra que suposa un 680 % més que l’any 2020. Aquest increment ha provocat que el sistema de protecció de menors estigui «al límit del col·lapse i que tengui una sobreocupació del 1.000 %». Per aquest motiu, el president Galmés ha reiterat que «Mallorca no pot acollir menors migrants provinents d’altres comunitats autònomes» i ha reclamat «més recursos al Govern central per fer front a la crisi migratòria i l’activació de Frontex al litoral per frenar l’arribada de pasteres i combatre les màfies».

Durant la trobada, la presidenta ha traslladat a la ministra la «situació límit» que viu actualment el sistema de protecció de menors a les Illes Balears, en un context marcat per la pressió migratòria dels darrers anys. En aquest sentit, ha recordat que en els darrers cinc anys han arribat més de 20.000 persones migrants en pastera a les Illes, 7.000 d’elles només el 2025 i 1.400 enguany, fet que suposa un increment del 20 % respecte al mateix període de l’any anterior.

Actualment, les Illes Balears acullen 733 menors migrants no acompanyats, que representa prop de dos terços del total de menors tutelats a les Illes. Són 327 menors per sobre de la capacitat ordinària d’acollida assignada per l’Estat; se supera, per tant, en més d’un 80 % aquesta capacitat i s’assoleixen nivells de sobreocupació del 1.000 % en les places específiques per a menors migrants.

Prohens ha insistit que «no és una qüestió de solidaritat, sinó de capacitat», ha subratllat que el sistema «fa temps que està desbordat» i que ja no és possible garantir una atenció en condicions de dignitat. A més, ha destacat que la manca de recursos no és només econòmica, sinó també d’infraestructures i de professionals disponibles.

Davant aquesta situació, el Govern i els consells insulars han traslladat a la ministra tres peticions concretes. En primer lloc, la retirada del darrer decret estatal que amplia la capacitat ordinària d’acollida a Balears de 406 a 434 places, fet que elevaria el llindar previ a la declaració de contingència migratòria.

En segon lloc, han sol·licitat la declaració de la contingència migratòria preventiva per frenar el repartiment de menors cap a les Illes.

I, en tercer lloc, han reclamat més suport econòmic per part del Govern d’Espanya per atendre els menors actualment acollits.

La presidenta també ha recordat que, segons la Fiscalia de Menors de Balears, l’atenció als menors migrants no encaixa plenament en el sistema ordinari de protecció, ja que es tracta d’una realitat vinculada a la política migratòria, competència exclusiva de l’Estat.

Pel que fa al finançament, Prohens ha assenyalat que els 7,8 milions d’euros transferits pel Govern d’Espanya resulten «clarament insuficients» per fer front a la situació actual. Com a exemple, ha indicat que només el Consell de Formentera va rebre l’any passat 4 milions d’euros addicionals del Govern per garantir la viabilitat dels seus serveis socials davant la pressió assistencial.

Durant la reunió, la ministra ha defensat el model actual de repartiment de menors entre comunitats autònomes, si bé des del Govern i els consells s’ha sol·licitat que es revisi, ja que consideren que «no té en compte la capacitat real d’acollida ni les condicions en què s’atenen els menors».

Llei de protecció de la infància

A més, la presidenta ha aprofitat la trobada per traslladar a la ministra la necessitat de reformar la Llei de protecció de la infància, amb l’objectiu d’ampliar els delictes recollits en l’article 57 i incloure-hi el delicte d’assetjament quan es comet contra menors, de manera que es puguin excloure les persones condemnades per aquests fets de l’accés a professions que impliquen contacte amb menors.

Per això, el Parlament de les Illes Balears, amb el suport unànime de tots els grups parlamentaris, impulsa una reforma d’aquest article per a la tramitació al Congrés dels Diputats.

Prohens ha explicat que a les Illes Balears, arran d’un cas concret, s’ha detectat una llacuna en aquesta normativa que, actualment, no impedeix exercir la docència a persones condemnades per assetjament a menors si no existeix una inhabilitació expressa en la sentència judicial. Una situació que, segons ha assenyalat, «deixa fermat de peus i mans el Govern» en la voluntat de garantir la protecció i la seguretat dels menors, així com la tranquil·litat de les famílies.

En aquest sentit, ha recordat que el conseller d’Educació ja va traslladar aquesta problemàtica a l’anterior Ministeri d’Educació, sense que s’hagi produït fins ara una modificació legislativa.

El Govern utilitzarà «totes les vies legals disponibles»

Finalment, Prohens ha assegurat que tant el Govern com els consells insulars continuaran utilitzant «totes les vies legals disponibles» per defensar els interessos dels menors i del conjunt de la ciutadania de les Illes Balears, alhora que ha apel·lat el Govern d’Espanya a «reconsiderar les seves polítiques i adoptar solucions ajustades a la realitat que viuen les Illes».